Ponents de la Jornada

  • Eduardo Fondevila Suárez

    Eduardo Fondevila Suárez

    Fisioterapeuta (Universidade da Coruña). Màster Oficial en Gestió i Investigació de la Discapacitat i la Dependència (MSc - Universidade da Coruña). Especialitat clínica en Fisioteràpia contemporània per al maneig del pacient complex amb dolor. Interessat en la promoció del pensament crític i el raonament clínic en Fisioteràpia.


    Ponència "La lliçó de Dèdal"

    Introducció:

    El mite grec d'Ícar és un bon punt de partida per assenyalar els dos tipus de retòrica que han marcat des d'antic la comprensió dels fets clínics. D'una banda, està la perspectiva ambiciosa, la que marca les grans pretensions: en terapèutica, és necessari volar alt, cal anar més enllà d’allò simptomàtic i explorar les causes profundes dels problemes dels pacients per trobar una solució. No obstant això, si es vola massa alt, com és sabut, el sol pot fondre les ales. Els savis més taciturns i pessimistes recorden que, en no poques ocasions, les teories totals, també pel que fa a la salut i la malaltia, poden portar a la inevitable caiguda, la qual cosa ens acostaria a la resignació de volar baix: els pacients també van millorant posant pegats als seus problemes amb solucions simptomàtiques, en molts casos, sense realitzar grans intervencions ni pensar massa i amb resultats acceptables.

    Conclusió i discussió:

    Volar massa alt o volar massa baix. Heus aquí el dilema final a què s'enfronta en última instància el fisioterapeuta a l'hora d'afrontar un problema complex relacionat amb la salut i malaltia dels pacients. Volar alt, buscar teories o marcs totals de la salut i la malaltia. Volar baix, buscar remeis simptomàtics per a les diferents afliccions orgàniques de l’ésser humà. I no obstant això, no existirà una altra alternativa?


  • Jorge Álvarez Rivas

    Jorge Álvarez Rivas

    Sóc fisioterapeuta des del 2001 i Cred. MDT al 2015. La meva formació de postgrau està centrada en la Teràpia Manual i l'Exercici Terapèutic. Actualment treballo en la meva pròpia clínica de Fisioteràpia atenent pacients amb disfuncions neuromusculosquelètiques, sobretot. En el passat he treballat en l'àmbit de l'esport d'elit i també durant 4 anys en una casa d'acollida gestionada per la Creu Roja. Organitzo cursos de Fisioteràpia a ZÉRAPI. Per cert, també som una editorial (llibres 1.0). Com a membre de la Junta de Govern de l’ICPFA sóc vocal de Formació i d'Exercici lliure i Intrusisme i participo en el Grup de Treball d'Exercici terapèutic del CGCPFE.


    Ponència "Modificació de símptomes en Fisioteràpia. Una entrada a la complexitat"

    La nostra pràctica en clínica ha d'establir objectius terapèutics basats en dades clíniques que tinguin el seu suport en la millor evidència disponible, respectant sempre les preferències del pacient.

    L'objectiu d'aquesta ponència no és un altre que el de regirar una mica tot allò que sabem sobre obtenció de dades clíniques i evidència disponible al servei de del nostre raonament en clínica.


  • Irene Garcia Fontalba

    Irene Garcia Fontalba

    Diplomada en Fisioteràpia des del 2007. Formada en Mulligan, GAH, neurodinàmica, rehabilitació del dolor neuropàtic, DNM, atenció centrada en la persona, postgrau en Fisioteràpia esportiva. Fisioteràpia per a persones grans al seu domicili (exercici propi i per a FisioGirona) i grup d'exercici actiu a Llambilles. Participa al projecte interdisciplinari de Fòrum i Dipsalut amb la Secció de Girona del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya sobre promoció de la salut en l'equip de xarxes socials.


    Ponència "Fisioterapeuta i gent gran: relació en metamorfosi?"

    Sabem relacionar-nos, els fisioterapeutes, amb les persones grans que requereixen tractament? I amb el seu entorn? Podria influenciar en això les nostres expectatives com a fisioterapeuta abans d'iniciar inclús la universitat?

    La intenció a plantejar possibles aspectes que podrien estar impedint una correcta relació amb el pacient gran, exposar què faig en la meva pràctica diària per intentar millorar-los i fer hipòtesis sobre si la Fisioteràpia en geriatria, tal com la coneixem, pot ara estar evolucionant i, per tant, hauria de fer-ho la forma en què ens relacionem amb el pacient gran, tenint en compte que els majors de 65 anys han multiplicat per quatre la seva presència en internet en només 7*.

    *ABELLAN, Antonio ; PUJOL, Rogelio. Un perfil de las personas mayores en España, 2015 Indicadores estadísticos básicos. Enero 2015 http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/enred-indicadoresbasicos15.pdf

  • Raúl Ferrer Peña

    Raúl Ferrer Peña

    Fisioterapeuta en Atenció Primària, professor titular del Departamento de Fisioterapia y Coordinador de -Marketing y Comunicación de la Facultad de Ciencias de la Salud del Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle adscrit a la Universidad Autónoma de Madrid. Investigador en el Grupo de Investigación de Ciencias del Movimiento, Bioconducta y Estudio del Dolor - Motion in Brains. Docent en màster Universitari en Fisioterapia Manual del Aparato Locomotor de la UAH, màster en Fisioteràpia Manual Avançada de la UCM i Màster Universitari en Fisioterapia Avanzada en el Tratamiento del Dolor en CSEU La Salle-UAM a l'àrea de la Fisioterapia Bioconductual.

    Soci fundador i actual president de l'associació Fisioterapia Sin Red (#FSR). Editor del blog "Fisioterapia en Atención Primaria" (www.fisioenap.com) des de 2011. Membre del moviment Juntos Contra el Aislamiento Digital.


    Ponència "Ús d'estratègies 2.0 en Formació i Recerca"

    Des de la primera jornada Fisioteràpia, TIC i 2.0 en la qual vam presentar el potencial que tenia l'ús de les eines 2.0 en l'àmbit de la Fisioteràpia, s'ha estès el seu ús en la població general i en el col·lectiu de fisioterapeutes, normalitzant la seva existència i formant part del dia a dia de les persones. En l'àmbit educatiu de la formació de grau i en l'àmbit de la recerca encara estan començant a despuntar algunes d'aquestes eines com a instruments catalitzadors de la creació i difusió de coneixement.

    Si bé no és necessari ja donar a conèixer simplement l'existència d'aquestes eines, és convenient donar pautes i exemples d'ús aplicats en aquests àmbits de la Fisioteràpia en la qual encara queda molt per descobrir i integrar.

    La ponència tractarà d'oferir alguns exemples sobre l'ús o abús d'aquestes eines, així com fomentar un esperit crític en la integració de nous elements en l'àmbit de la formació i la recerca en Fisioteràpia.


  • Juan Antonio González García

    Juan Antonio González García

    Fisioterapeuta per la Universidad Complutense de Madrid. Especialitzacions pròpies de la Universitat d'Alcalá d'Henares en Drenatge Limfàtic, Teràpia Manual i Fisioteràpia de l'Esport. Activitat assistencial en l'àmbit esportiu, consulta privada, i atenció especialitzada. Activitat docent en estades clíniques i pràcticum. Docent en cursos de postgrau de pelviperineologia. Redactor de continguts a Fisioeducacion.net. Membre del comitè editorial de la revista Fisioglía. Membre del comitè organitzador de les Jornadas Interhospitalarias de Fisioterapia (del 2011 al 2015).


    Ponència "Ús professional, associatiu i en el Pràcticum de Fisioteràpia d'eines 2.0"

    Són molts els professionals sanitaris, entre ells els fisioterapeutes, que gestionen un blog amb diferents tipus de continguts i objectius. Aquest és el nostre cas com a administrador de Fisioteràpia. Són diverses les línies argumentals durant els deu anys d'existència del blog, per la qual cosa exposarem aquelles que considerem d'especial rellevància (autonomia professional, formació pre i postgrau, conflicte interprofessional, sanitat pública…).

    En 2013 neix fisioEducacion, una associació no lucrativa centrada en la Fisioteràpia. Amb el seu portal pretén ser una font d'informació per a professionals i usuaris, a més de contenir formació en línia. Es va tractar d'una experiència nova, amb el primer curs massiu en línia (MOOC) en Fisioteràpia i que segueix en curs amb noves iniciatives.

    Potser la nostra aportació més original sigui l'exposició de l'experiència en l'ús de Twitter i blog en l'àmbit del Pràcticum de Fisioteràpia. Encara que són instruments docents àmpliament utilitzats, el menys comú és el seu ús en l'entorn de l'educació clínica o pràctiques externes.


  • Miguel López Pareja

    Miguel López Pareja

    Diplomat en Fisioteràpia per la Universidad de Málaga, actualment compaginant la tasca assistencial com a fisioterapeuta a una residència de gent gran (Seniors de Torre del Mar, a Màlaga) amb la tasca de divulgació d'informació sobre salut i Fisioteràpia col·laborant amb el diari digital laopiniondemalaga.es i com a redactor habitual a vitonica.com, a més de en el meu blog sobre salut i Fisioteràpia tufisio.net.  Guanyador en diverses ocasions del premi Mitjans de Comunicació i Fisioteràpia (Ilustre Colegio Profesional de Fisioterapeutas de Andalucía).


    Ponència "Informació sobre salut a Internet: més no és sempre millor"

    Cada vegada és més freqüent que qualsevol persona compti amb dispositius mòbils per connectar-se a Internet, i cada vegada es produeixen més recerques sobre temes de salut a Internet. Hi ha una gran quantitat d'informació, la qual cosa és un avantatge com a font d'aprenentatge, divulgació i com a forma de compartir coneixement, però hi ha el problema que la sobrecàrrega d'informació afegit a què  no totes les persones tenen competències en la recerca i classificació d'informació, pot generar que s'accedeixi a informació errònia, desfasada o de baixa qualitat.

    Analitzarem les dades d'una enquesta que he realitzat a una mostra d'usuaris sobre els seus hàbits a l'hora de buscar informació a Internet. També analitzarem alguns errors que es produeixen en la recerca i selecció d'informació, amb l'objectiu de poder donar als usuaris (que poden ser els nostres pacients) unes pautes perquè aprenguin les claus per seleccionar i filtrar la informació d'una manera més adequada.




Amb el patrocini de: