Calendari

21 de gener de 2023

Horari: Dissabte, de 09.30 h a 14.15 h

Durada: 4,50 hores

Informació general

Jornada bonificada al 100% pel CFC

Organitza: Comissió d'osteopatia del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

Activitat acreditada pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries-Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud amb 0.6 crèdits

Lloc de realització

Seu del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Carrer Segle XX, 78, baixos. 08032, Barcelona

Descripció

PRESENTACIÓ

La Comissió d’Osteopatia es complau a presentar la II Matinal d’Osteopatia, la que serà un punt de trobada per als fisioterapeutes que practiquen osteopatia amb l’objectiu de revisar els antics fonaments en la qual s’ha recolzat fins ara.

Lesions osteopàtiques, alteracions disfuncionals vertebrals definides per Fryette, entre d’altres, són conceptes teòrics que han quedat obsolets a mesura que s’ha posat sota la lupa de la evidència científica, concretament en la Fisioteràpia Basada en l’Evidència (FBE).

Cal doncs, fer una revisió bibliogràfica i clínica per tal de poder oferir els beneficis de la osteopatia deixant enrere aquests conceptes que ja no suporten una lectura crítica per tal de donar valor als que sí que són vàlids però fins ara no s’havia demostrat perquè.

 

Objectius generals

  • Avaluar la importància dels paradigmes científics i la seva influència en l'evolució de les disciplines sanitàries.
  • Definir quines relacions existeixen entre la columna toràcica-cervical i l’espatlla.
  • Revisar els diferents diafragmes coneguts, donant una visió conjunta del seu funcionament biomecànic.

 

Objectius específics:

  • Parlar sobre l'evolució de l’osteopatia: dels orígens a la actualitat
  • Fer una actualització de l’evidència clínica a la Osteopatia
  • Debatre sobre la relació de la columna cervical i toràcica amb l’espatlla
  • Introducció als diafragmes i el sistema d’amortiguació de pressions a l’esfera visceral, cranial i toràcica

 

Objectius d'aprenentatge:

  • Avaluar la influència dels paradigmes científics en el desenvolupament de les ciències mèdiques.
  • Necessitat de conèixer el context científic sociocultural en què es desenvolupa la disciplina osteopàtica per adaptar l'enfocament i el currículum segons les necessitats-exigències de la societat en què es desenvolupa l'osteopatia.
  • Revisar els diferents diafragmes coneguts, donant una visió conjunta del seu funcionament biomecànic i prendre consciència de tests i tècniques obsoletes per tal d’adquirir-ne de nous objectivats i/o validats per la nostra pràctica clínica.
  • Augmentar els recursos de exploració i tractament en àlgies de l’espatlla focalitzant la atenció a la columna cèrvico-toràcica.
  • Conèixer millor la biomecànica aplicada del sistema de diafragmes a l’ésser humà, integrar l’abordatge presentat a la consulta com a mètode d’exploració i tractament i saber identificar i abordar les diferents zones a tractar.

 

PROGRAMA

9.30 h

Presentació de la Matinal

Mayte Serrat. Coordinadora de la Comissió d’osteopatia del CFC.

 

Presentació de la Taula Rodona

Gerard Noguera. Sot-coordinador de la Comissió d’osteopatia del CFC.

9.35 h

Ponència: “Evolució de l’osteopatia; dels orígens a la actualitat". A través d'un recorregut històric de l'osteopatia intentarem comprendre com l'evolució de l'osteopatia és una resposta al context socioeconòmic, cultural i fins i tot filosòfic de l’època.
Avaluarem la importància dels paradigmes científics i la seva influència en l'evolució de les disciplines sanitàries. Farem una introducció a les tècniques de Still i la seva justificació en el seu context científic.
Evolució del paradigma científic i adaptació de models anteriors: L'osteopatia en la actualitat.S’imposa la necessitat de conèixer el context científic sociocultural en què es desenvolupa la disciplina osteopàtica per adaptar l'enfocament i el currículum segons les necessitats-exigències de la societat en què exercim la nostra professió.

Jesús Zamora Sánchez: Diplomat Fisioteràpia EU Gimbernat (1995-98). Diplomat Osteopatia ECO (1999-2005). Postgraduate studies in classical osteopathy Foundation Course JWCCO, Maidstone UK (2007). DU Anatomie chirurgicale et sectionnelle, Université Montpellier 1 (2008-2009) . Máster Dolor orofacial y disfunción craneomandibular, Universidad CEU San Pablo (2014-2016). DIU Vertiges et reeducation vestibulaire. Sorbonne Université Paris (2018-2019)

10.35 h

Ponència: "Actualització de l’evidència Clínica a la Osteopatia". La osteopatia és la ciència i l'art de diagnosticar i de tractar les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà, que provoquen trastorns i alteren l'estat de salut de l'organisme.
Aquesta és la definició clàssica que tothom hem après i que, tot i ser una ciència relativament nova, 150 anys aproximadament, cal una revisió per tal de deixar enrere dogmes, valoracions i tractaments que, posats sota la lupa de la ciència actual, no aguanten una visió científica estricta.
Els últims anys, ha estat molt criticada pel que s'ha comentat anteriorment i s'estàn publicant articles científics per tal de renovar tant la visió com les técniques aplicades per tal de donar solidesa i un esperit crític.
Aquesta ponencia doncs, té per objectiu, mostrar aquests canvis per tal de continuar amb aquesta branca de la ciència i poder compartir amb altres branques sanitàries un vocabulari comú per tal de progressar conjuntament.

Sergi Gómez Doctor: Fisioterapeuta. Doctorat en Ciències de l’Educació i l’esport; màster en osteopatia cranial i visceral; màster universitari en osteopatia. Expert en teràpia manual i manipulació articular i osteopatia amb 14 anys d'experiència.

 

11.35 h

Ponència:"Relació Columna Cervical i toràcica amb l’espatlla". El dolor cap a l'espatlla i/o cap a l'escàpula, sovint es tracta com si fos un problema local de l'espatlla, però aquests tractaments poden tenir a alta variabilitat en la seva resolució, ja que l'origen de la simptomatologia pot ser cervical.
Això és un exemple que no sempre la zona on el pacient refereix el dolor, és la zona diana de tractament. hi ha diverses estructures, que en irritar-se o inflamar-se poden ocasionar un tipus de dolor que es refereix o irradia cap a altres llocs. Algunes d'aquestes estructures poden ser les arrels nervioses, discos i/o articulacions facetaries cervicals.
De igual manera, indagarem en les correlacions clíniques possibles que hi ha entre les patologies i/o dolors d'origen gleno-humeral amb la influència de la columna toràcica i cervical. 

Sergi Carrelero Camp: Fisioterapeuta i osteòpata. Docent en el Màster Universitari en osteopatia en les escoles Universitàries Gimbernat; fisioterapeuta i osteòpata en el Centre Gencesalut; Màsteroficial universitari en investigació en atenció primària; doctorat en podologia (UB).

12.35 h Descans

13.00 h

Ponència: “Els diafragmes i el sistema d’amortiguació de pressions a l’esfera visceral, cranial i toràcica". L’Abordatge dels diafragmes és un mètode d’abordatge conegut en osteopatia.
Cal tenir-los en compte en gran quantitat  pacients diferents, independentment de la seva tipologia.
Constitueix una manera molt interessant de veure al pacient funcionant com un ésser global,  i revisar l’anatomia i la biomecànica aplicada ens pot servir per a establir un bon mètode d’exploració i tractament a la consulta. 
Objectius generals

  • Revisar els diferents diafragmes coneguts, donant una visió conjunta del seu funcionament biomecànic.
  • Efectes patològics en estudis sobre la Pressió intra-abdominal i les seves conseqüències en la resta de sistemes corporals.
  • Revisió dels medis d’unió visceral: alteracions del teixit conjuntiu i repercussions en el sistema de pressions.

Objectius específics

  • Revisió de les diferències de pressió de les cavitats i la seva importància per al bon funcionament visceral i vascular
  • Estudis sobre el moviment del cor a nivell toràcic durant la respiració, i relacions amb el sistema de recollida de la cava inferior i el sistema porta.
  • Deglució i mobilitat cervical,  repartició del pes del cap en les cavitats corporals.
  • La llengua com a diafragma. Relacions de la deglució amb la mobilitat cervical alta
  • El moviment d’aspiració del cor a la cava inferior durant la respiració toràcica. Estudis en RMN.
  • El diafragma toràcic i l’efecte aspirador sobre les vísceres abdominals superiors
  • Estructures tubulars a l’abdomen i repartició de pressions al periné.
  • Importància dels medis d’unió viscerals (mesos, epiplons) i funcions immunitàries.


Objectius aprenentatge

  • Conèixer millor la biomecànica aplicada del sistema de diafragmes a l’ésser humà.

 

Fermin López Gil: Diplomat en fisioteràpia (Escoles Universitàries Gimbernat); postgraduat en osteopatia (D.O.) en O.S.T.E.O. Universitat Les Heures; Màster en osteopatia University of Greenwich (UK) i títol en osteopatia Clàssica John Wernham Scool (Regne Unit).

14.00 h

Cloenda

 

 

Aquesta web utilitza 'cookies' per oferir-te una millor experiència i servei. Al seguir navegant acceptes la nostra política de cookies.×