El Col·legi presenta la conferència: 'Abordatge d'un esquinç de turmell des de la perspectiva de la psiconeuroimmunologia clínica'

Dins del cicle de conferències del Col·legi, el passat 1 de juliol va tenir lloc la presentació: 'Abordatge d'un esquinç de turmell des de la perspectiva de la psiconeuroimmunologia clínica'. Tot i que inicialment estava previst que la conferència fos conduïda per Leo Pruimboom, fisioterapeuta, director de l'Acadèmia Espanyola de PNI i professor associat de la Universitat de Santiago de Compostel·la i de la Universitat de Lisboa, va ser finalment Néstor Sánchez, professor de les escoles de Fisioteràpia de Girona i Manresa i de la UIC, qui va presentar-la.

La psiconeuroimmunologia clínica és la ciència que dota al professional sanitari dels coneixements necessaris per poder entendre quin és el procés fisiològic de la lesió que portarà el pacient a la curació i, al mateix temps, la que li ofereix la formació necessària per conèixer quines seran les intervencions a realitzar.

El professor Sánchez va plantejar la pregunta: què hem de fer davant un pacient amb un esquinç de turmell que presenta dolor en repòs, inflamació, hematoma i impotència funcional? Sovint la resposta a aquesta pregunta planteja, al seu torn, nous interrogants: s'ha d'aplicar gel? s'ha d'embenar? són recomanables els antiinflamatoris? s'ha de mobilitzar el turmell? Les respostes a aquestes preguntes no acostumen a poder ser un 'si' o un 'no' taxatius. Cada persona és diferent, cada lesió és diferent i el fisioterapeuta ha de considerar el pacient en tota la seva globalitat perquè el procés de la lesió pot variar, per exemple, pels hàbits nutricionals de l'afectat. Que el cos presenti els nutrients claus necessaris serà molt important en el pas de la regulació de les transicions temps-depenent de la inflamació inicial a la regeneració posterior i, d'aquesta, al procés de maduració final.

Cal saber que la intervenció sobre el turmell s'haurà de fer durant els primers 20 dies de la lesió, que el procés inflamatori (fase en què el fisioterapeuta no ha de produir dolor a la part afectada) el produeix el nostre cos. La durada d'aquest procés determinarà, en gran mesura, la qualitat de regeneració del teixit danyat. Per a aquest procés de regeneració serà molt important que estiguin cobertes les necessitats de minerals i vitamines que són matèria primera per a la formació de teixit conjuntiu i que hi hagi una òptima hidratació.

El fisioterapeuta ha d'aplicar els seus coneixements, acompanyar el procés fisiològic que viu el pacient i oferir-li calma explicant-li quines seran les diferents fases de la seva curació, generant així una sensació de tranquil·litat que serà de gran valor perquè provocarà un augment de confiança del pacient en el fisioterapeuta, de manera que, aquest últim, pugui desenvolupar còmodament totes les seves capacitats per guarir els teixits danyats.