L'art i la Fisioteràpia, tan lluny, tan a prop

El passat 20 d'abril, la nostra companya Ana Velázquez, fisioterapeuta, i fundadora i directora del Centro de Prevención en Artes Escénicas (CPAE) de Barcelona, va presentar a la seu del Col·legi la conferència "La Fisioteràpia en les arts escèniques", un àmbit de la Fisioteràpia destinat a conèixer les lesions i el tractament preventiu específic de músics, ballarins, actors i cantants, col·lectius que tenen una característica comuna: mostren el seu cos en públic i, a més, aquest és la seva eina de treball.

Segons la Sra. Velázquez, la Fisioteràpia pot ajudar tots els col·lectius laborals en la seva funció preventiva, científica i de tractament, i músics, ballarins, actors i cantants no en són cap excepció. Va explicar que més del 75% dels músics presenten, al llarg de la seva vida professional, alguna lesió derivada de la seva activitat que els incapacita per a desenvolupar la seva tasca: tendinitis, raquiàlgies, ruptures fibril·lars, cervicàlgies, dorsàlgies, lumbàlgies, distonia dels llavis, contractures, capacitat funcional, limitacions articulars, etc. són algunes de les patologies amb què ens podem trobar i que, sovint, són motivades per sobreús muscular, deficiència de formació en salut preventiva, entrenament mal organitzat o falta de conscienciació postural. Segons la Sra. Velázquez, aquestes i altres patologies, són algunes de les raons per les quals creiem que a cada conservatori, escola de teatre, etc. hi ha d'haver un fisioterapeuta especialitzat en medicina de l'art, per a evitar totes aquestes lesions i informar els artistes de la seva activitat muscular per millorar el nivell de vida i la qualitat laboral.

Els actors tampoc són aliens a aquesta problemàtica, atès que més del 80% dels actors pateix mal d'esquena. Ni tampoc els ballarins, que són els que tenen més consciència postural i més disciplina. Possiblement per aquest fet, és el sector de les arts en què la figura del fisioterapeuta hi és més present.

Tota aquesta feina que tenim per fer amb aquests col·lectius artístics ens ha de motivar a formar-nos en les tècniques més innovadores i adequades, perquè, d'acord amb les paraules de la Sra. Velázquez, "sempre hem de deixar la Fisioteràpia al nivell d'excel·lència que es mereix en totes les seves especialitats i àmbits professionals i, per tant, tots aquells fisioterapeutes que vulguin tractar aquests col·lectius, s'han de formar. S`ha de saber parlar en el seu llenguatge i, sobretot, hem de saber escoltar per entendre què significa la seva feina i què representa per a ells el seu estat de salut. Actualment hi ha diversos llocs del món on es pot fer formació per a estar preparats. No caiguem en l`error de pensar que amb la informació bibliogràfica o l'experiència en altres matèries ja n'hi ha prou".