Alta del text amb lateral de navegació

https://www.fisioterapeutes.cat/comissions/atencioprimaria/documents/informe/

1. Introducció

Comencem per definir les dues paraules claus: Fisioteràpia i Atenció Primària.

La Fisioteràpia és una professió específica, autònoma i amb identitat pròpia dins de l'àmbit sanitari, l'objectiu de la qual és preservar, restablir i augmentar el nivell de salut dels ciutadans a fi de millorar les condicions de vida de la persona i de la comunitat i, específicament, la prevenció, la promoció, el manteniment i la recuperació de la funcionalitat mitjançant qualsevol dels mitjans manuals, físics i químics al seu abast. (Codi deontològic del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya).

A la Conferència Mundial de la Fisioteràpia l'any 1967 es va definir com "Art i ciència del tractament físic per mitjà de la gimnàstica reeducativa, la calor, el fred, la llum, el massatge i l'electricitat. Dins de l'objecte del tractament figuren l'alleujament del dolor, l'augment de la circulació, la prevenció i correcció de la incapacitat, la recuperació màxima de la força, la mobilitat i la coordinació".

L'Atenció Primària es defineix, segons l'estatut del personal no facultatiu, com aquell instrument que ha de donar resposta a les necessitats i problemes de salut de la comunitat a la que dóna atenció, desenvolupant activitats de promoció de la salut, prevenció, assistència i rehabilitació.

Actualment, la professió de la fisioteràpia en Atenció Primària i en el marc de Catalunya està estructurada com a Unitats de Suport, on hi treballen fisioterapeutes, els quals, per la seva formació, en determinats aspectes de salut tenen com a funció recolzar i complementar el treball de l'equip d'Atenció Primària (metges de capçalera, pediatres, infermers i assistents socials).

La realitat actual situa moltes d'aquestes unitats de suport o de rehabilitació, i per tant els fisioterapeutes que les formen, sota una pressió de la demanda molt severa que dificulta moltes activitats fora del que és l’estricta recuperació funcional. En aquest marc, i sempre referint-nos a la majoria de les unitats, hi ha molts obstacles per desenvolupar les tasques de promoció de la salut, prevenció, investigació i altres activitats de col·laboració amb els EAP's.

És una situació que pot arribar a limitar les funcions pròpies del fisioterapeuta i provocar un cert aïllament d´aquestes unitats. Per tant hem cregut necessari intentar definir amb més precisió el marc de competències dels professionals que hi treballem, de manera que tinguem una eina, amb el recolzament oficial del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, que ens permeti millorar la nostra situació respecte altres col·lectius i saber de forma més precisa quines són les nostres tasques diàries.

2. Objectius

  • Contribuir a la definició precisa dels continguts de la nostra professió, facilitant l´acreditació de competències. Això contribuiria directament a una millor adaptació als problemes de salut de les poblacions que atenem, ja que podríem oferir una cartera de serveis més gran.
  • Impulsar la major homogeneïtzació dels criteris de funcionament de la Fisioteràpia en A.P.
  • Informar a tots els professionals d´Atenció Primària sobre el marc de competències del Fisioterapeuta, així com a les direccions d´Atenció Primària que tinguin Unitats de Rehabilitació, sobre les possibilitats de la nostra professió.
  • Potenciar el paper del nostre nivell especialitzat com a suport imprescindible en l´Equip d´Atenció Primària.
  • Optimitzar les possibilitats del treball en equip, tal i com requereix la concepció actual de la prestació sanitària de manera que, a més, contribueixi a millorar la motivació dels professionals de la Fisioteràpia en A.P., allunyant-los d´una tasca assistencial aïllada, mecànica i repetitiva.
  • Millorar la sensació d´equip entre tots els professionals que formem part d´aquesta primera línia de foc en el camp sanitari, que és l´Atenció Primària.
  • Subministrar una eina més contra el fenomen de l´intrusisme per part d´altres col·lectius professionals.

3. Situació actual

Hi ha un factor molt important que és la variabilitat entre les diferents unitats. I per aquest motiu creiem necessari fer una descripció de quina és la situació actual de les unitats de rehabilitació de l'ICS, tenint en compte que sempre hi haurà unitats que tenen característiques o formes de funcionar més o menys diferenciades.

Les característiques fonamentals serien les següents:

  • Horari laboral dedicat majoritàriament a la tasca assistencial.
  • Possibilitats limitades per visitar els pacients, de cara a fer un diagnòstic funcional, i portar a terme valoracions periòdiques, sobretot en aquelles patologies de tipus crònic.
  • Discreta dedicació al camp de la prevenció i l'educació sanitària de la població, tot i la seva importància alhora de ser resolutius i el seu important paper com a factor de qualitat percebuda.
  • Escassetat en quant a projectes d'investigació i dificultats per aprofundir en l´avenç de la fisioteràpia basada en l'evidència, i en la Protocol·lització dels tractaments.
  • Un augment de la demanda en el capítol de patologia osteoarticular degenerativa, molt important, que indica una evolució en les necessitats de la població. Recordem que és una població que va envellint progressivament.
  • Major o menor aïllament professional respecte als Equips d´Atenció Primària, situació que provoca un considerable desconeixement de la nostra feina entre la resta de col·lectius professionals.
  • Dificultats, de major o menor importància, a l´hora d'obrir nous camps d'actuació a nivell ambulatori (patologia de sòl pèlvic, cardio-respiratori, prevenció en osteoarticular,...) per falta de temps i per l’atribució d’aquestes activitats a d’altres col·lectius de professionals no habilitats específicament.
  • Poc coneixement per part de l'Administració sobre les nostres possibilitats professionals.
  • Unitats de Rehabilitació que compten únicament amb Fisioteràpia, o altres que a més tenen Teràpia Ocupacional, Logopèdia,...
  • Poc intercanvi de comunicació entre les diferents Unitats de Rehabilitació de l'ICS a Catalunya.

A aquesta "fotografia global", s'hi ha arribat per factors interns i externs al nostre col·lectiu professional, i per tant, les possibles solucions, hauran de sorgir de l'ajuda exterior, però també de la disposició i voluntat d’oferir la nostra professió a la societat, començant pels col·lectius professionals més propers. Cal treballar amb l'administració i amb les institucions corresponents, i cal treballar colze a colze amb la resta de professionals sanitaris, perquè entenguin, d'una vegada per totes, quines són les nostres capacitats professionals.

4. Situació legal

Com ja és conegut per tothom, la nostra activitat professional en Atenció Primària es troba regulada, únicament, pel "Estatuto de personal no facultativo de las instituciones sanitarias de la seguridad social" on els articles 70 i 71 fan una descripció de les funcions dels fisioterapeutes. Aquest text queda complementat per la Circular 4/1991 de l'INSALUD sobre ordenació d'activitats del Fisioterapeuta d´àrea a l'Atenció Primària.

A nivell de Catalunya no hi ha cap mena de descripció similar, tot i que la situació professional del Fisioterapeuta en A.P. de l'ICS és substancialment diferent respecte del professional del territori INSALUD. Valgui d'exemple la figura del fisioterapeuta d'àrea en A.P., que més o menys desenvolupada, existeix en moltes comunitats INSALUD. No és pas una reivindicació si no una forma de destacar la necessitat d’establir un marc de competències pròpies i específiques que expressi la feina que el fisioterapeuta hauria de desenvolupar en el marc de l'Atenció Primària.

La situació catalana, com en molts altres àmbits, és singular, ja que la Fisioteràpia en A.P de l'ICS es troba estructurada en forma d´unitats de suport. Unes unitats que són independents de l'EAP i, si estableixen col·laboracions en algun moment, és més per voluntat de les parts que no pas per l'existència d'una reglamentació al respecte. L'única cosa que està clara és que som una Unitat de Suport Especialitzada, però sense una relació clara i formalitzada amb els EAP's, a part del sistema d'interconsultes. I aquest factor és determinant, ja que els EAP's són una eina fonamental en la política sanitària actual.

En unes Jornades celebrades l'octubre de 1999 pel Grup de Fisioterapeutes en Atenció Primària i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, per parlar del futur de la Fisioteràpia en A.P, hi va haver-hi un acord general per mantenir l'estructura jurídica actual de les Unitats de Suport, però amb una organització i una gestió que permetés assolir els objectius de competències pròpies de la nostra feina, i d'aquesta manera, replantejar i optimitzar les nostres relacions amb els EAP. En definitiva, hi ha la sensació, que tot i aprofitant la mateixa estructura, volem i ens podem convertir en un element fonamental per desenvolupar una cartera de serveis que, de veritat, doni resposta a les demandes de la població.

De fet, tant a l’"Estatuto" com, sobretot, a la Circular posterior de 1991, hi ha una descripció bastant detallada de quines haurien de ser totes les nostres funcions dins l'A.P. La descripció detallada de la Circular es refereix al Fisioterapeuta d´Àrea, però és perfectament aprofitable per redactar una classificació de totes les nostres competències.

5. Classificació i descripció de l'activitat professional del fisioterapeuta a AP:

El que exposem a continuació, és un primer intent de descripció i classificació de la nostra activitat professional, amb aportacions de l´Estatut del personal no facultatiu, de la Circular de 1991, de la Classificació d´Activitats del Fisioterapeuta d´Atenció Primària presentada a les IV Jornades de Fisioteràpia d´A.P. de 1997 a Marbella, del document final de les Jornades del Grup de Fisioterapeutes d´A.P. de Catalunya i del Grup de Fisioterapeutes d´A.P., amb el suport de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

Entenem que és un primer pas per arribar a l´objectiu final: la redacció d´un document legal que permeti definir la nostra professió i les seves competències dins l´A.P. a Catalunya.

Per descriure la nostra activitat, desenvoluparem els següents blocs:

  • 5.1 Activitat General: Funcions Bàsiques.
  • 5.2 Activitat Assistencial Directa: Tècniques i Mètodes.
  • 5.3 Activitat de Valoració i Seguiment del Pacient.
  • 5.4 Formació continuada: Interna i Externa.
  • 5.5 Activitat Comunitària: Anàlisi de prioritats.
  • 5.6 Activitat d´Educació per la Salut: Formació, Prevenció i Autoresponsabilitat de l’usuari.
  • 5.7 Activitat de Recerca i de Protocol·lització.

5.1 Activitat General: Funcions Bàsiques:

En aquest apartat farem una descripció de les funcions més bàsiques i de l´organització que requereixen.

Funcions Bàsiques:

  • Col·laborar amb l´A.P. de Salut per donar resposta a les necessitats i problemes de salut de la comunitat corresponent, desenvolupant activitats de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, assistència i rehabilitació.
  • Donar suport tècnic i humà a tots aquells projectes de l´EAP que estiguin relacionats amb la Rehabilitació.
  • Col·laborar amb la resta de professionals de la Unitat de Rehabilitació (Metge Rehabilitador, Coordinador, Logopeda, Terapeuta Ocupacional, i personal auxiliar i administratiu) per optimitzar, tant com sigui possible, el funcionament general de la Unitat.
  • Participar en el disseny, qualitatiu i quantitatiu, de l´horari laboral (relació de proporció entre assistència, investigació, educació,...).
  • Participar en el disseny organitzatiu de la pròpia unitat: Horaris, freqüència d´usuaris, tractaments amb grups, reunions, distribució de funcions entre els professionals de la unitat, organització de vacances, formes de relació amb els EAP´s, treball per objectius,... i tot allò que pugui anar sorgint i que afecti a l´organització bàsica.
  • Mantenir contactes periòdics, de forma directa i indirecta, amb les Direccions d´Atenció Primària que corresponguin. Una comunicació fluida a aquest nivell és bàsica per millorar l´atenció sobre les nostres demandes, i garantir així, la infraestructura necessària pel desenvolupament de les activitats de fisioteràpia en A.P.
  • Informar als seus superiors immediats de qualsevol anomalia que detectin en la prestació de serveis de la Unitat de Rehabilitació.
  • Impulsar totes aquelles iniciatives que puguin contribuir a fer de la Fisioteràpia una professió autònoma i amb capacitat "real" per millorar la salut de la comunitat a la que dóna assistència.

5.2 Activitat Assistencial Directa: Tècniques i Mètodes:

Aquest bloc representa, tot i la diversificació que volem aconseguir progressivament a la nostra feina del dia a dia, la part important de la nostra dedicació. Allà on ens hi estarem més hores.

Activitats a realitzar:

  • Aplicar, segons criteri substantiu, les prescripcions del Metge Rehabilitador que quedaran explicitades a la Història Clínica, i que hauran de ser complementades pel fisioterapeuta amb el diàleg i la consulta amb el mateix metge.
  • Reflectir a la Història Clínica totes aquelles incidències i canvis que es produeixen durant el desenvolupament i aplicació dels tractaments fisioteràpics específics.
  • Realitzar valoracions i exploracions a l´inici del tractament per arribar a un diagnòstic funcional que ens permetrà determinar les prioritats d´aquest tractament. Posteriorment caldrà fer valoracions periòdiques per redissenyar el tractament i els objectius del mateix. Aquestes valoracions seran protocol·litzades sempre que sigui possible, i caldrà que tinguin un format de ràpida i àgil execució.
  • Desenvolupar i aplicar els tractaments Fisioteràpics específics. Aquests tractaments assistencials es podran donar de forma individual o en grup, segons patologia i necessitats puntuals.
  • Participar en l´alta del pacient, fent les consultes necessàries, segons la gravetat del cas, amb el Metge Rehabilitador i la resta de l´equip de RHB.
  • Elaborar els informes d´alta, previ acord amb el Metge Rehabilitador. Segons el cas, podran ser redactats i signats per qualsevol d´ambdós.
  • Aplicar les diferents tècniques de la Fisioteràpia en els següents camps:
    • Patologia degenerativa de l´aparell locomotor.
    • Pediatria: desviacions i alteracions del raquis en nens.
    • Preparació al part i recuperació física en el postpart.
    • Incontinència Urinària.
    • Patologies Cardio-Respiratories.
    • Alteracions de la circulació perifèrica.
    • Reumatologia.
    • Traumatologia.
    • Tractament precoç en immobilitzacions terapèutiques.
    • Alteracions del Sistema Nerviós Perifèric.
    • Alteracions del Sistema Nerviós Central.
    • Atenció Domiciliària.
    • Millora i Manteniment de la capacitat funcional de la gent gran.
    • Amputacions.
    • Alteracions associades a la Menopausa.
    • Patologies susceptibles de ser tractades amb Tècniques de relaxació.
    • Altres patologies susceptibles de ser tractades amb Fisioteràpia.
  • Aplicar les tècniques següents:
    • Cinesiteràpia en les seves diferents modalitats: Teràpia manual, estiraments, potenciació, reeducació funcional i tècniques específiques com Bobath, Mézières, Kabat, Tral, RPG,...
    • Tècniques de reeducació respiratòria.
    • Tècniques de reeducació esfinteriana.
    • Electroteràpia: Corrents interferencials, TENS, Microones, Ultrasons, Magnetoteràpia,...
    • Termoteràpia: Hot-pack, Infraroig, Parafina,...
    • Crioteràpia.
    • Hidroteràpia: banys de remolí, banys de contrast,...
    • Mecanoteràpia.
    • Massoteràpia amb finalitats terapèutiques.
    • Suspensoteràpia: traccions cervicals i lumbars mecanitzades o manuals.
    • Tècniques de propiocepció.
    • Altres tècniques que, posteriorment, puguin aparèixer en els diferents protocols.
  • Mantenir una vigilància contínua sobre la conservació i el bon estat del material que s´utilitza en Fisioteràpia, així com tots els aparells, de manera que estiguin sempre en perfecte estat d´utilització.
  • Mantenir en perfecte estat de conservació i de confidencialitat les històries dels usuaris que es troben en tractament, així com tota la documentació addicional i proves diagnòstiques relacionades amb l´usuari que està rebent tractament.
  • Posar en coneixement dels seus superiors qualsevol anomalia o deficiència que observin en el desenvolupament de l´assistència directa.

5.3 Activitat de Valoració i Seguiment del Pacient:

Aquest bloc ha de servir per descriure molt breument totes aquelles activitats que el Fisioterapeuta haurà de desenvolupar, junt amb la resta de l´equip de RHB, per fixar els objectius dels tractaments i valorar el seu major o menor assoliment.

S´hauria d´entendre com una eina de control de qualitat de la feina assistencial i la seva fiabilitat serà directament proporcional al seu grau de Protocol·lització com també al grau de cooperació Fisioterapeuta-Metge Rehabilitador.

Activitats on el Fisioterapeuta ha de participar:

  • Valoració inicial per dissenyar el tractament més convenient.
  • Establiment d´objectius terapèutics i pronòstic, amb una planificació a curt i llarg termini.
  • Valoracions periòdiques per contrastar Objectius i Resultats, amb la possibilitat de reformular objectius
  • Registre de resultats terapèutics per patologies. En una fase inicial es poden prioritzar les més significatives.
  • Contactes periòdics amb usuaris afectats amb patologies de tipus crònic, per poder fer un bon seguiment i incidir en la importància dels consells sanitaris que se li van subministrar en el seu moment.

Insistim en la importància fonamental de la Protocol·lització, com a únic camí per fer viables i eficaces totes aquestes activitats.

5.4 Formació continuada: Interna i Externa:

La docència sempre s'ha considerat una eina fonamental en la millora dels professionals. En el cas de la nostra professió, i referint-nos sobretot a la docència externa, es converteix en un instrument fonamental per millorar el coneixement que tenen els EAP's de la nostra professió.

  • Interna: Tota aquella formació dirigida als Fisioterapeutes de la Unitat.
    • Cursos d'Universitats o altres institucions externes, preferentment relacionades amb els camps terapèutics més freqüents en A.P.
    • Sessions clíniques organitzades pels EAP's.
    • Cursos organitzats des de direcció i dirigit als membres de la Unitat, segons demanda.
    • Interconsultes amb qualsevol grup de professionals de la mateixa unitat o de l'EAP.
    • Sessions clíniques organitzades i impartides pels mateixos Fisioterapeutes, com a forma de formació continuada àgil i ràpida.
    • Jornades i sessions d'intercanvi d'informació entre les diferents Unitats de Rehabilitació de l'ICS.
  • Externa: Tota aquella formació impartida pels Fisioterapeutes de la Unitat dirigida a la resta de professionals dels EAP's.
    • Cursos i Xerrades formatives als professionals dels EAP's sobre els diferents camps d´actuació de la Fisioteràpia.
    • Assessorament sobre higiene postural a la resta de professionals sanitaris. Incidint en aquells que treballen a domicili.
    • Xerrades informatives sobre camps terapèutics propis de la Fisioteràpia, de manera que la resta de professionals puguin orientar els usuaris sobre els conceptes més bàsics.
    • Organització de Jornades tècniques conjuntament amb altres Unitats de Rehabilitació. 

5.5 Activitat Comunitària: Anàlisi de prioritats:

Aquesta activitat servirà per millorar la comunicació del Fisioterapeuta amb la població que li correspon, optimitzar de forma significativa el disseny de les prioritats d´actuació terapèutica d´una població determinada, i augmentar el paper del concepte d´autoresponsabilitat de la població sobre la seva salut. El Fisioterapeuta haurà de participar en el desenvolupament d´aquesta activitat, en estreta relació amb l´equip de RHB.

Les activitats seran les següents:

  • Dissenyar enquestes de satisfacció de l'usuari sobre els serveis oferts.
  • Obrir una bústia de suggeriments.
  • Recollir i analitzar queixes i reclamacions.
  • Analitzar la demanda de la població: Elaborar estadística sobre les patologies més freqüents, entre la població que ha demanat els nostres serveis.
  • Establir contactes amb els centres d'ensenyament del barri per estudiar possibilitats d'elaborar programes d’educació sanitària.
  • Participar en les reunions dels EAP's, on es plantegin desenvolupar programes relacionats amb la Fisioteràpia i dirigits a la comunitat. Per exemple, projectes d'educació sanitària i de salut comunitària.
  • Participar en l'Atenció Domiciliària juntament amb l'EAP, fent una tasca conjunta amb elaboració d'objectius i planificació d'aquests tipus d'atenció amb el consens de tot l'equip.

5.6 Activitat d´Educació per la Salut: Formació, Prevenció i Autoresponsabilitat de l'usuari:

L'educació per la salut s'ha convertit en un dels objectius fonamentals de la política sanitària en A.P., i tot i així, en la feina diària dels ambulatoris no ha rebut la dedicació horària i material que es mereix.

El Fisioterapeuta pot i ha de participar en aquesta "Educació per la Salut" tenint en compte que camps terapèutics com la patologia osteoarticular, amb una incidència creixent com a demanda terapèutica, pertanyen al seu àmbit professional. Afegint a més, que el contacte diari que té el Fisioterapeuta amb molts dels seus usuaris és singular dins de les professions sanitàries i li pot facilitar molt aquesta tasca educativa. En aquest aspecte, com en tants d´altres, la col·laboració Fisioterapeutes-EAP´s és fonamental, per establir prioritats, per dissenyar projectes d’educació multidisciplinars,etc...

Activitats desenvolupades:

Dissenyar fulls d´informació i divulgació dirigits als usuaris, sobre determinades patologies. Prioritzant aquelles de més incidència, o de més difícil comprensió pel seu caràcter "especial".

  • Dissenyar fulls informatius amb consells bàsics sobre cinesiteràpia, crioteràpia, banys,... en fases agudes de determinades patologies on cal que els usuaris comencin el tractament a domicili mentre esperen la visita mèdica i el tractament fisioteràpic.
  • Assessorar els usuaris sobre qualsevol dubte que sorgeixi durant el seu tractament, en relació amb higiene postural, hàbits laborals, situacions de sobrecàrrega o tècniques de tractament que es poden aplicar a domicili.
  • Dissenyar i impartir xerrades informatives sobre les patologies més freqüents, amb nocions generals, informació sobre anatomia, fisiologia i biomecànica bàsiques, consells sobre hàbits de saludables de vida, higiene postural, i tot allò que pugui ajudar a frenar la malaltia o almenys atenuar els símptomes, millorant la qualitat de vida.
  • Dissenyar i impartir cursos sobre temàtiques diverses, que tinguin interès per la població i es corresponguin amb les patologies de major incidència. Com a exemples més destacables tenim l'àmbit escolar, laboral i de la gent gran.
  • Portar a terme consultories amb els EAP's, amb periodicitat variable, per establir les prioritats de la població que atenem en aquest camp de l'Educació.
  • Establir un seguiment dels usuaris que han assistit a xerrades o cursos, per valorar el seguiment dels consells i coneixements que s'han donat. Es podrà fer de forma grupal o individual.
  • Proposar tirar endavant xerrades a les Escoles sobre higiene postural i Ergonomia, a professors pares i nens, com a eina fonamental en la prevenció de les desviacions del raquis. Ho posem com a proposta ja que estarà condicionat a factors de política general que avui en dia no estan clars. Igualment es podrien fer xerrades a gent gran a nivell de casals, centres de dia,...
  • Intentar assolir un grau de Protocol·lització òptima, tant en la realització d'aquestes activitats com en la recollida d'informació dels resultats mesurables en relació amb la millora de la salut de la població. Fonamental si tenim en compte que estem parlant d'un àmbit encara molt nou en la política sanitària del nostre país.
  • Fomentar, amb totes aquestes eines que hem descrit, la cultura de la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l'autorresponsabilitat del propi usuari per la seva salut. Un exemple bastant estès podria ser l'Escola d'Esquena.

5.7 Activitat de Recerca i de Protocol·lització:

Aquest bloc d'activitats és, de forma molt freqüent, un dels més oblidats en una gran majoria dels professionals sanitaris. I, en aquest aspecte, els Fisioterapeutes no som gaire diferents. Protocol·lització, Fisioteràpia basada en l'Evidència i Investigació són tres conceptes amb poca tradició en el nostre àmbit professional, tot i que és l'eina més efectiva per guanyar prestigi, eficàcia i eficiència en la nostra feina diària, prestigiant així la Fisioteràpia d’A.P.

Si l'hem posat al final, ha sigut per dos motius:

  • En primer lloc, perquè involucra a totes les activitats anteriors.
  • I en segon lloc, per donar-li una rellevància especial, amb un caràcter de conclusió d'aquesta proposta d´informe.

Recerca:

  • Proposar i tirar endavant projectes d'investigació, que puguin ser d'utilitat per la millora de l'assistència sanitària a la població. Establir criteris de prioritats.
  • Fomentar la participació del màxim nombre de professionals de la mateixa unitat o, segons el cas, d´altres unitats diferents.
  • Impulsar la presentació d'aquests projectes en Jornades i Congressos.
  • Proposar col·laboracions en projectes d'investigació dels EAP's si la temàtica ho requereix.
  • Captació de recursos provinents de fons públics o privats.
  • Protocol·litzar tots els processos d´investigació que es posin en marxa:
    • Plantejament de la Investigació.
    • Planificació i disseny de la investigació.
    • Preparació per la recollida de dades.
    • Recollida de dades.
    • Procés i anàlisi de dades.
    • Interpretació dels resultats.
    • Preparació de l'informe.
    • Comunicació de la investigació via publicació, jornades, congressos, etc...

Protocol·lització:

  • Protocol·litzar totes les activitats que s'han descrit en els apartats anteriors.
  • Treballar conjuntament amb l'equip de RHB en l'elaboració i seguiment d'aquest protocols.
  • Fomentar l'intercanvi i la discussió de protocols amb Fisioterapeutes d'altres unitats.
  • Establir, amb una periodicitat variable, la revaloració de tots els protocols que s'utilitzin.
  • Fomentar, per mitjà de la Protocol·lització i la mesura dels seus resultats, la Fisioteràpia basada en l'evidència.

6. Conclusions finals

  • Tot i mantenint l'estructura actual, les Unitats de rehabilitació s'han de redissenyar des d'un punt de vista organitzatiu per assolir els objectius descrits.
  • L'horari de dedicació laboral del Fisioterapeuta, s'haurà de dissenyar de manera que reflecteixi els nous àmbits d'actuació i les noves aportacions que pot fer la nostra professió en l'A.P. (educació, formació, promoció, investigació, etc...)
  • El Fisioterapeuta haurà de treballar en estreta col·laboració amb el metge rehabilitador i la resta de l'equip de RHB, de forma que s'estableixi una relació de respecte entre tots els professionals.
  • Cal demanar la col·laboració a les diferents DAP's perquè impulsin una política de qualitat en l'assistència que donem i homogeneïtzador, en quant a funcionament, a les Unitats de Rehabilitació.
  • El Fisioterapeuta ha d'exigir els recursos que siguin necessaris per poder desenvolupar la seva feina de manera plena i autònoma, i
  • El Fisioterapeuta haurà de fomentar la col·laboració amb els EAP's i aquests, a la vegada, hauran de facilitar la inclusió d'aquest professional en aquells projectes on pugui ser útil la seva aportació.
  • Cal impulsar la investigació i la protocol·lització de la nostra feina diària, com a pas imprescindible per fer-nos un lloc en l'A.P. de Catalunya.
  • Cal impulsar el grau de coneixement de la Fisioteràpia entre la resta de professionals sanitaris i entre les institucions administratives i polítiques.
  • En definitiva, cal demostrar a la societat i a les seves institucions, que tenim molta feina a fer i que la sabem fer bé.

Aquesta web utilitza 'cookies' per oferir-te una millor experiència i servei. Al seguir navegant acceptes la nostra política de cookies.×