Lleida acull la desena edició de Jornada de Fisioteràpia en Geriatria

El passat divendres 24 de març, el Palau de Congressos de Lleida va acollir la Jornada de Fisioteràpia en Geriatria, organitzada pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, una cita que arriba ja a la desena edició constatant, un cop més, que Catalunya és un referent en aquest àmbit.

La Jornada es va iniciar amb la inauguració del degà del Col·legi, Ramon Aiguadé, i de la vicedegana del Campus d’Igualada i cap d’estudis de la FIF de la UdL, Carme Campoy. El degà del CFC va donar la benvinguda als assistents i va voler destacar la     nova realitat històrica de la nostra professió que comportarà la presència de fisioterapeutes als CAP, fet que acabarà afavorint la ciutadania i va destacar la bona sintonia amb l’Administració amb qui estem treballant en la inclusió dels fisioterapeutes com a responsables higienicosanitaris, funció fins ara reservada exclusivament a metges i infermeres, així com en la incorporació de fisioterapeutes en el procés d’avaluació de la discapacitat. Per la seva banda, Carme Campoy va voler destacar l’important paper que ha de jugar la fisioteràpia en el manteniment i el retorn de la funcionalitat a les persones grans en una societat cada cop més envellida.

Catalunya és un referent en la formació continuada específica en geriatria i per aquest motiu des del Col·legi “no s’ha parat mai de reivindicar” la millora de les condicions laborals i salarials en aquest àmbit a sindicats, patronal i a nivell polític, sobretot pel que fa a l’equiparació del salari, és a dir, que tots els professionals cobrin el mateix que en una residència pública. Aiguadé recordava que la feina és la mateixa i caldria que els plecs de condicions de les places concertades de recollissin l’obligatorietat de pagar el mateix salari.

Seguidament va tenir lloc la ponència “La gent gran i el Pla de Salut de Catalunya. Futur de l’atenció geriàtrica especialitzada”, a càrrec de la infermera i doctora en Ciències de la Salut, Eva M. Melendo, que va explicar quin és el futur de l’atenció geriàtrica del segle XXI, a partir de les línies genèriques del pla de salut català, així com les diferents polítiques que regulen l’atenció. Melendo, que va ressaltar el paper dels fisioterapeutes en la geriatria com a part dels equips que donen atenció en unitats i dispositius especialitzats, va posar èmfasi en la transformació que ha de patir l’àmbit de la geriatria especialitzada, passant de l’actual model sociosanitari “a l’atenció intermèdia amb l’objectiu de millorar la gestió de la població amb fragilitat, PCC (Pacient Crònic Complex) i MACA (Model d’Atenció a la Cronicitat Avançada) de forma transversal”.

L’”Aplicació del programa Integrated Care for Older Peope (ICOPE) de l’OMS a Andorra”, va ser la segona ponència de la jornada, impartida per Eva Heras, cap del Servei d’Envelliment i Salut del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, que va compartir l’experiència d’aquest projecte, que promou la detecció de la fragilitat en els majors de 65 anys per retardar la dependència a través d’un pla personalitat. Per a Heras, la detecció precoç de la fragilitat en persones grans permet als fisioterapeutes “intervenir abans que la fragilitat s’agreugi i esdevingui més difícil de tractar”. A més, l’avaluació integral de les persones grans, ajuda els fisioterapeutes a abordar les necessitats específiques de cada pacient. El programa de l’OMS també fomenta la col·laboració interdisciplinària, que ajuda els professionals “a obtenir una visió més completa de la salut” dels usuaris. I, en definitiva, Heras va ressaltar la figura dels fisioterapeutes en l’aplicació de l’ICOPE perquè “tenen un paper clau en el disseny i la implementació de plans de tractament personalitzats que promouen la funció física i la independència dels pacients”.

Després d’una pausa per a l’esmorzar, va ser el torn de “El paper de la fisioteràpia en l’envelliment de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament”, ponència impartida pel fisioterapeuta Asier Arrizabalaga, president de la Sociedad Vasca de Geriatría y Gerontología, màster oficial en Envelliment Saludable i Qualitat de Vida i doctorand en Activitat  Física i Salut a la Universitat de Cadis. La fisioteràpia en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i l’autisme és poc coneguda entre els professionals i s’ha investigat poc, per això va destacar la importància de conèixer estratègies i programes d’intervenció que s’adaptin a les necessitats i capacitat de les persones amb discapacitat i TEA. De fet, Arrizabalaga va destacar el desajustament entre l’edat cronològica i biològica d’aquesta població, que provoca un envelliment biològic prematur i que “les limitacions de funcions cognitives i adaptatives d’aquesta població requereix que els fisioterapeutes ens haguem de formar en saber interpretar la informació que rebem des de la comunicació no verbal”, ja que molts d’aquests pacients no es poden comunicar verbalment.

La quarta ponència de la Jornada es va centrar en “L’afectació de la COVID-19 en els centres residencials de gen gran”, a càrrec de  la fisioterapeuta Ester García, màster en Recerca en Salut, professora associada a la UdL i a la FUB, amb experiència investigadora en fragilitat i caigudes i dolor crònic musculoesquelètic. En la seva intervenció va detallar quin és el context actual als centres residencials, després de la COVID-19, quines millores es van implementar arran de la pandèmia que garanteixen una seguretat més gran i una millor qualitat en l’atenció a les persones grans. Per a Garcia, s’està evolucionant cap “a un nou model d’atenció integrada social i sanitària centrat en les persones”.

Després de la pausa per dinar, la jornada va continuar amb la ponència del fisioterapeuta Guillem Jabardo, professor a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, UVic-UCC i doctor en Cures Integrals i Serveis de Salut. Amb el títol “Adherència a l’activitat física en persones que conviuen amb diabetis tipus 2”, va explicar les dificultats i barreres que es poden trobar les persones grans amb diabetis tipus 2 a l’hora de realitzar una activitat física i el paper clau dels serveis d’atenció primària per revertir la situació. Jabardo va aprofundir en els motius pels quals les persones grans realitzen o declinen fer activitat física, quins determinants socials de la salut hi ha i com aquests condicionen la realització d’activitat física, fent evident que “l’activitat física és una necessitat no suficient per a la salut”.

Els malalts crònics van centrar la sisena ponència de la Jornada. “Pacients MACA: Atenció i abordatge des de la fisioteràpia”, impartida per Eva Caselles, fisioterapeuta del Centre Sociosanitari Hestia Balaguer i experta en exercici terapèutic i geriatria, es va centrar en donar a conèixer aquests pacients crònics, saber identificar quines són les necessitats més freqüents, i quines són les intervencions més concretes i efectives que pot oferir la fisioteràpia. Per a Caselles, la fisioteràpia ajuda a “millorar la qualitat de vida dels pacients amb cronicitat avançada i complexitat clínica”.

La setena ponència es va centrar en l’”Abordatge fisioterapèutic de les fractures d’húmer mitjançant una pròtesi invertida”. Impartida per Miquel Barbany, fisioterapeuta de la Fundació Hospital Esperit Sant, va detallar la intervenció quirúrgica i les particularitats de la pròtesi, a més del tractament que requereix des del primer dia de la intervenció. Però sobretot va concretar les precaucions que cal tenir en el postoperatori immediat i l’evolució que ha de seguir. En concret, el tractament específic pel que fa a la teràpia manual del fisioterapeuta, els moviments que poden ser luxants, els punts de rigidesa i les fases per les que es passarà per obtenir una recuperació òptima, destacant que “és tan o més important saber el que no s’ha de fer com el que s´ha de fer, per aconseguir un resultat òptim en aquest tipus d’abordatge”.

La ponència que va tancar la X Jornada de Geriatria va ser “Incontinència en persones d’edat avançada”, amb Íngrid Sánchez, màster en fisioteràpia integral de sòl pelvià i fisioterapeuta al Parc Sanitari Pere Virgili i al CAP Vila Olímpica de Barcelona, en què, sobretot, es va centrar en transmetre que “la incontinència en persones d’edat avançada està molt normalitzada, però no ha de ser normal patir-la”. Per això, Sánchez va defensar que cal fer un tractament a curt termini, però també en educació sanitària perquè es pugui fer manteniment a llarg termini, a més de fer feina en el treball preventiu. Tot i remarcar que els exercicis de sòl pelvià són la base del tractament, va considerar que així només s’està tractant “una part del problema”. Per això va destacar altres elements com guanyar consciència corporal, modificar algunes activitats quotidianes o fer canvis en la dieta, que també poden ajudar a obtenir un bon resultat en el tractament.

La Jornada es va tancar amb la cloenda per part del vicetresorer del CFC, Luis Soto, que va agrair a tots els i les assistents la seva presència i va destacar la merescuda repercussió als mitjans d’una de les Jornades més veteranes del CFC i la voluntat de la nostra entitat de treballar en una propera edició per seguir oferint un bona i diversa oferta de formació que ens permeti continuar essent capdavanters en l’àmbit de la geriatria.

Podeu veure l'àlbum de fotografies de la jornada a la nostra pàgina de Facebook.